Cap a finals dels anys seixanta, el Pare Caputxí Lleó de Vilalba va detectar que moltes persones grans vivien soles, i que aquest aïllament suposava conseqüències per a seva salut física i emocional. Donada l’orientació de servei i caritat de l’ordre, i gràcies a generoses donacions, es va posar en marxa de seguida una petita comunitat d’ajuda en un pis al Carrer Canuda de Barcelona.

L’empenta i vocació del Pare Lleó i l’entrega de la comunitat va engrescar ràpidament a entitats i donants privats per a que ajudessin a crear el projecte “una casa obra a favor del vells”. Aquell lloc no havia de ser una darrera casa pels nostres grans, al contrari, havia de convertir-se en un espai ple de vida i alegria! El 1973 naixia doncs la Fundació Assís.

En paral·lel, la família Ponsich, molt vinculada als Caputxins, va donar uns terrenys a Sant Quirze del Vallès que es convertiria en la residència per a gent gran que avui tots coneixem, que es va inaugurar el 1977. El 1982 es va construir un segon edifici gràcies a una altra donació, en aquest cas, de la família Pagès.

A la Fundació Ponsich i la família Pagès s’hi van sumar altres entitats públiques i privades que van esdevenir els puntals de la Residència Assís, com la Fundació ”la Caixa”, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El Pare Lleó de Vilalba va morir a principis de 2001, però la tasca de la Fundació Privada i Benèfica Assís continua: seguim tenint cura de persones grans que, tot i les mancances econòmiques, puguin viure ben atesos, en una comunitat plena d’amor i respecte.

Gràcies a subscriptors i socis privats, ajudes publiques i col·laboracions d’entitats podem seguir aportant una vellesa feliç i plena de vida a tots els nostres residents.